Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

tenir [o tindre]

1 posseir, tenir en propietat.
detenir. Detenir il·legalment allò que pertany a altri. Detenir el títol de campió.
heure o haver. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes.
gaudir de, tenir una cosa profitosa, avantatjosa, agradable. Gaudir de salut, d'una fortuna, de crèdit, etc.
disposar de. Disposa d'una biblioteca magnífica.
abundar, tenir en abundància.
comptar, tenir d'existència. Comptava vint anys d'edat quan la mort l'arrabassà.
atresorar o tresorejar, tenir virtuts, mèrits, etc. El complement cal que sigui una cosa que hom pot adquirir amb l'esforç.
portar, en certes frases: portar odi a algú, portar pressa, etc.
patir, en certes expressions: patir fam, son, calor, fred, etc.
traginar (fam.). Quina fam que tragines!.
Ant. No haver-hi més cera que la que crema: no tenir, d'una cosa, més que allò que es veu. Mancar. Freturar.

2aguantar, conservar, guardar.

3considerar.

4 Tenir lloc: → esdevenir-se.
Tenir de: → haver de.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions